Encetem el curs 2018/2019!

Encetem el curs 2018/2019!

 

De nou, un curs que comença. Pel davant ens esperen 10 mesos en els que tots els que treballem a l’escola tenim moltes ganes de compartir amb tots vosaltres, SOBRETOT AMB VOSALTRES ELS PETITS, MITJANS I GRANS DE LA CASA, ELS NENS I NENES DEL PATUFET SANT JORDI…!!!, SÍ de compartir aprenentatges i vivències, converses, jocs, cançons, sortides, colònies, rialles, potser alguna ploralla, que ens enriqueixin i engreixin el  bagatge de tots i cadascun.
Aquest, a més, és un curs molt i molt especial, la ple de celebracions, per a compartir records i projeccions vers el futur.

Perquè, aquest setembre, l’escola fa 50 anys de vida…! Una graaan fita que exalumnes, expares, i mares, Mestres i ex-mestres, monitors i ex-monitors, cuineres i ex-cuineres, conserges i ex, …., Tots, tots tenim moltes ganes de celebrar com es mereix aquest  xifra tan rodona i important.

Sentim una gran il·lusió  i goig, perquè tenim la satisfacció de viure des de dins l’aniversari; del que, tots plegats, som els principals  protagonistes. I vosaltres les nenes i nens de l’escola, sou els més importants de tots. D’aquesta conquesta…!
Perquè ha estat i és una gran conquesta. La conquesta iniciada en temps molt foscos. Temps de prohibicions, en els q l’ensenyament era unidireccional, de dalt a baix, ple d’autoritarisme, on s’aplicava allò de…” la letra con sangre entra”. En el q, tret de poquíssimes excepcions, s’obligava cada dia a cantar el cara el sol amb la mà alçada. A resar tant sí com no i declarar-se, per ordre del dictador, catòlic apostòlic i romà. Un temps en el que només es permetia als nens obeir, obeir i  obeir. Nens i nenes separats… Copiar i copiar. Rebre càstigs humiliants i sovint físics.

Doncs, bé en mig d’aquest panorama, 4 parelles joves amb fills molt petits que tenien inquietuds educatives, culturals, socials, polítiques, van decidir que de cap manera volien allò per als seus fills. I, així fou com  primer, al pis dels fundadors, la Montserrat Company i en Francesc Batallé “fill” van començar la gran aventura, plena d’ideals, i esforç. De capacitat de lluita contra grans tempestes, de resistir, persistir, caminar, avançar i navegar cap el seu nord contra corrent, …  I junts amb el convençut i confiat acompanyament a tots dels pares i mares del moment,  anar generant una lluita q va aplegar, amb el temps,  una setentena d’escoles d’arreu de Catalunya.  I que tots plegats van  aconseguir fer realitat un somni:  una escola pública, catalana i de qualitat. Tot sabent q en arribar a aquest port, no estava tot fet.

Que calia seguir treballant i lluitant per fer taca d’oli, per  aconseguir una escola cada  cop més pública catalana , laica,…, Cada cop més coherent, equitativa, justa, avançada, adequada a les necessitats  dels temps que van arribant, que no renunciï als seus orígens, a allò q continua essent vàlid, però que alhora no defalleixi mai en la cerca de nous mars i nous horitzons.

Quant als diferents actes que conformaran la celebració, dir que han estat pensats X tal q responguin a aquest esperit:  que no només mirin el passat, al que evidentment devem on i qui som ara mateix i al que volem retre homenatge, sinó que desitgem visquem el fet amb joia i plenitud,  que ens aleni a viure un present ben viu i conscient, i, alhora, ens impulsi cap un futur ben ple, on siguin ben clars els principis i els valors humans. Que continuem treballant, lluitant si cal, en la defensa d’una escola pública,  laica, catalana, per a tothom, inclusiva, en la que el nen i nena  segueixin essent el motiu primer de l’existència del Patu, que la cerca d’una escola plenament democràtica, que defensi la llibertat, el respecte profund, la solidaritat, la cooperació, la coeducació, l’esforç, la sostenibilitat,  l’aprenentatge amb sentit i l’aposta pes llenguatges expressius i comunicatius que ens permeten treure els sentiments, les emocions, la creativitat, …, arribar a l’altre i dialogar amb i sobre el món com ho són el llenguatge  verbal, oral i escrit, el plàstic, el musical, el corporal, el matemàtic i el tecnològic.

Visca l’escola Patufet Sant Jordi.

Visquin la Montserrat i en Francesc com a gestadors de la idea.

Visquin tots els mestres Mohicans que van lluitar dia dia i van fer realitat el pas a escola pública.

Visquem les famílies i mestres i treballadors actuals de l’escola.

Visquin els nens de l’ara i aquí…!!!

Visquin els  50 anys del Patu…!!!