Un final de curs molt especial i extraordinari

Un final de curs molt especial i extraordinari


El curs 2019-2020 finalitza avui per als vostres fills i filles.

Vam començar-lo i, tot i sabent que cada curs és únic i irrepetible perquè cada instant, cada alè, cada somni, cada passa,…, no pot tornar mai enrere i mai més no pot tornar a ser la mateixa, semblant als anteriors.

Però, sabeu tant bé com nosaltres o alguns/es millor perquè treballeu o coneixeu algú de prop del món sanitari o de Tanatos, el 12 de març a quarts de 3 de la tarda de manera insospitada, tot creient que la Xina era massa lluny i “allò” no podia arribar fins a nosaltres…, tot es va capgirar. Tot…!
En el precís moment que rebérem el correu del Departament tot va ser córrer intentant alhora mantenir la calma i transmetre-la als infants, mestres, …, i posteriorment a vosaltres. I ens creguérem que seria de bo de bo per 15 dies… Què il·luses que som…!!!

Des d’aleshores, un silenci colpidor a l’escola, que es quedà compungida i com congelada en el temps i l’espai. Tot i que en realitat, era un miratge fruit de veure les coses tal i com les vàrem haver de deixar. I, alhora també, un frenesí de moltíssima feina, nous aprenentatges i reptes per a tothom: mestres, nens, nenes i famílies.

Us volem agrair un cop més tot l’acompanyament que heu hagut de fer als vostres fills i filles davant les tasques que us hem anat fent arribar a través d’uns mitjans o d’altres. Sabem molt bé, perquè la majoria de mestres i personal de l’escola som mares o pares que pels fills ho fem tot. Però, és que aquesta vegada, a més de tot com a pare o mare, heu hagut de fer de “mestre/a”, tot i que nosaltres hem intentat no posar-vos-ho massa difícil.

Mentrestant, petits i grans hem viscut tota mena d’emocions i sentiments: la por, la incertesa, la ràbia, la pena, la pèrdua d’un ésser estimat, l’amor, l’amistat, la dificultat,…, de compartir 24 hores un mateix sostre i espai. Molts, la dificultat de sentir-se empresonat per tenir una llar massa petita i ni una trist balcó per treure-hi el cos sencer,… La descoberta d’un món que no coneixíem ni els més joves ni els més grans, un món on els carres eren deserts i no es sentia res més que un silenci tens i alhora fràgil.

També, la tolerància, la solidaritat amb els nostres i els aliens que tant necessari ha estat i és. L’admiració pels qui s’han compromès i implicat, dels que no han deixat ni una sol dia d’anar a treballar presencialment perquè eren essencials, com els xofers del transport públic, dels camions que porten la vianda als supermercats que són els únics que podien obrir , com les persones que han continuat telemàticament o presencial col·laborant a portar aliments a qui ho han necessitat,…

I, a estones també, hem sentit l’alegria perquè es curava un familiar o amic, perquè ens havia sortit un pastís boníssim, perquè havíem llegit o escoltat una música o mirada una peli al costat dels més nostres, o perquè ens havíem ensortit bé connectant-nos per la vídeo-conferència o tasca.

Fa pocs dies hem sentit la joia de retrobar-nos si més no amb alguns éssers estimats, de poder saludar amb una mica més d’entusiasme als veïns i coneguts. I just fa unes hores només, diuen que han aixecat l’estat d’alarma. Això de ben segur que ha generat més d’un sospir d’aquells que ens surt espontàniament quan estem vivint una situació feixuga, dura, …,i arriba a la seva fi.

Moltes, moltes gràcies a tothom pel suport que hem sentit malgrat la distància social.
Desitgem que tothom mantingui i mantinguem el “seny català” i sapiguem no deixar anar la rauxa sense el mínim necessari de prudència tot seguint duent a terme les mesures que ens recorden des dels que en saben, si més no molt més que nosaltres.
Tot per a nosaltres i, sobretot, pels altres…!
Perquè ens puguem retrobar el setembre i ens puguem mirar a als ulls i abraçar-nos ben fort o de colzes, però abraçar-nos…!

Molt bon estiu…!
Som una graaan Comunitat escolar.

JUNTS SOM I FEM PATUFET…!!!

L’equip humà de l’escola Patufet Sant Jordi